quien la sigue la consigue!

Hem necessitat 6 mesos, “ens ha costat Deu i ajuda … ” 🙂 :
– 3 mesos de psicosis/ong, coneixent “l’altre costat” del món de la cooperació, con todas sus luces y sombras.
– 1 mes de tràmits, negociacions i estratègies varies; estudi per als exàmen finals + retirada(a tiempo) de projecte, dur i esgotador, però tot un repte superat!
– 1 mes de “Nómadas del Caribe”, viatjant sense casa ni plans de futur per allà on ens portés la divina providència.
– 1 mes foten pagès 2.0, Hakuna matata total.

5 mesos d’experiències intenses, un dia arriiiiiiiba, otro dia abajoooooo, la montanya rusa de la vida, UUUeeeeEEEEeEeeeEEEEEEEEeeee!!! coneixent gent nova, realitats diferents, universos paral·lels, experimentant, superant-nos … 5 mesos canviant de vida continuament amb la ilusió de viure el moment a tope i l’esperança de trobar un lloc on quedar-nos indefinidament.
Mirant enrera encara no se si “voy o vengo”, si han estat 5 mesos, 5 minuts o 5 anys … Quan deixo de mirar la pantalla de l’ordinador per escriure, aixeco el cap i miro a traves de la finestra oberta per pensar quines seran les següents paraules que teclejaré,  la brisa que entra em regala un munt d’imatges i flaixos mentals dels últims mesos. Traspasso amb la mirada la palmera que hi ha entre jo i l’horitzó i mentres un somriure de Gioconda s’esbossa en el meu rostre, m’envaeig un sentiment de gratitut i cansament, un cansament … positiu, és aquella sensació que tens quan arribres a al sofà de casa o al  llit després d’haver-te esforçat com mai en alguna cosa que realment t’agrada.
Estic “petat” i satisfet al mateix temps. Reconec aquesta sensació, ja l’he viscut abans, és la que anuncia un fi de cicle.
És un moment que em recorda a quan, durant un waltz de festa major de poble petit, el senyor amb barba que toca l’acordió diu: “CAaaaaaaaNvi de parellAaaaaaaa” i, en un obrir i tancar d’ulls et despedeixes del teu company/a de vall i t’agafes a la primera persona lliure que trobes. També pots aprofitar el caos i enrenou del moment per escapolir-te sense fer soroll, buscar una cadira de plàstic i seure una estona, acabar-te la birra calenta que havies deixat sobre la taula i contemplar l’espectacle des d’un altre punt de vista.

Ostia!!! No se si m’he posat massa filosofico-pedante-poeta-de-bar … em venia de gust …

Bé. Seguim. el tema és que finalment, després de rondar pel món amb la ilusio de viure a tope cada dia, em trobat el lloc on quedar-nos indefinidament!!!
Hem deixat de ser “cazadores-recolectores” per a assentar-nos en un lloc permanent ( indefinit o permanent per a la majoria de gent de la nostra generació significa: “més de dos mesos i menys de 6” ).

Ara fa un mes varem coneixer una parella d’estrangers que tornaven a casa (Europa) i deixaven la casa de lloguer on vivien. La oportunitat pintava bé, els varem visitar, la casa ens va encantar i, sense pensar-ho gaire…Ens hi varem mudar!!!!!! després de 6 mesos tonrem a tenir casa!!! UuuuueeeEEE!!!!!

Esta és la susodicha mansión:

Ens passem gran part del temps (potser massa) treballant amb l’ordinador+Internet, ens estem posant el dia en diferents aspectes i ens preparem para el próximo asalto!

També tenim temps per mirar els estels!

Menjar cocos!

empanar-nos amb els animalons que ens visiten,

Fer sortides a la natura,

Disfrutar dels grans events culturals de la zona (partit de baseball+concurso de Miss Maiz)

i per últim, gaudir de les postes de sol que es veuen des de l’hamaca!